ANNA AMIGÓ

Qui no coneix l'Amèlia? Potser és la princesa del Cançoner català que més vegades hem sentit morir...Una peça que m'agrada molt cantar i que vaig tenir l'ocasió de tocar als Premis Cambra 2022, organitzats per la Cambra de Comerç de Reus. Espero que gaudiu de la meva versió per arpa i veu. Les imatges estan cedides per @canalreustv . Podeu trobar tota la gala dels Premis al seu canal o a l'enllaç següent: https://youtu.be/u39bDwZmTbs?t=1351 ---- www.annaamigo.com www.instagram.com/annaamigomusic www.facebook.com/annaamigomusic

"L'altra Caterina de Lió" Un gir d'argument de la tràgica història de la Caterina. Perquè les històries també evolucionen amb la música i la gent. *Aquesta peça forma part de la visita musicada l'Exposició Tros de Dona del Museu Terra, guanyadora del Premi Temps de les Arts 2023 La peça tradicional explica que la sogra aprofita que uns nois li tiren festes, mentre ella està rentant, per explicar la mentida que Caterina no treballa sinó que li agrada flirtejar. A l’arribar a casa, Caterina rep palo del seu home i de la sogra, tant, que se’n va al llit mig moribunda. Allí la sogra la titlla de vaga i de figaflor. Quan destapa el llit per fer-la sortir, ho veu tot ensangrentat. En algunes versions es fa referència a que té un avortament. La sogra espantada intenta a anar a buscar un metge, quan Caterina li diu que cap metge ho arreglarà i ella, la sogra, es podrirà a l’infern. En aquesta nova versió sentireu el què pensa la Caterina quan els nois parlen d'ella i com agaf aforces per allunyar-se d'aquest calvari. La música és en base a la peça recollida al Cançoner del Baix Camp i El Montsant, editat per la Carrutxa, i no és la melodia més coneguda del romanç a la resta del País. Interpretació i arranjament: Anna Amigó Vídeo: Pep Morató Concert Jornades Europees del Patrimoni a Mont-roig del camp www.annaamigo.com www.instagram.com/annaamigomusic www.facebook.com/annaamigomusic --- Lletra --- Sota el Pont de Lió n’hi havia una dama Que ella renta i estén; que ella renta bugada, ai, lairó Mentres l’estava estenent, tres galants ne passaren Ja’n respon lo petit: - Que polida bugada, ai, lairó! Ja’n respon lo mitjà: - Més polida és la dama! I ja’n respon lo més gran: - Per a mi fos criada!, ai, lairó -Ja tornen aquests tres, intimidant com cada vegada. Mai pots estar tranquil·la rentant sota el pont de Lió. Sa sogra s’està a l’hort, que tot s’ho escoltava Ja se’n va trobar el fill, allà a la treballada, ai, lairó. -Digue’m tu, fill Andreu! A on tens l’enamorada? -Sota el Pont de Lió. Que allí renta bugada, ai, lairó. -No la renta ella, no! Que só jo qui l’ha rentada! Tu agafaràs bastó. I jo agafaré una baga, ai lairó. Caterina a l’entrar, ja veu que alguna en passa L’estiren per un braç, ai, d’aquesta no s’escapa De fons la sogra riu; de prop, l’ull ja li sangra Treu forces d’allà on pot i al seu home el cap li bada He de marxar d’aquí! Deixar aquesta presó i viure La meva, la meva vida! Tot queda enrere! Enrere, sota el Pont de Lió. Tot queda enrere! Enrere, sota el Pont de Lió.

Els Contrabandistes. Premis Cambra - Cambra de Comerç de Reus 2022 Vídeo cedit per Canal Reus TV

Aquesta és una de les primeres peces que em vaig aventurar a transformar en història musical. Parla de la Isabel, una noia que volen malcasar i que es vol escapar de casa. Per desgràcia la seva, no li sortirà bé, tot i que el final té dues maneres d'entendre'l. Què en penseu? Durant la cançó sentireu els personatges, els cavalls i experimentareu un vespre de fugida de Tremp, qui sap cap a on. Gaudiu-la! Música i Interpretació: Anna Amigó Gravació i Muntatge: Pep Morató Enregistrat a Mont-roig del Camp el 10/2023 www.annaamigo.com www.instagram.com/annaamigomusic www.facebook.com/annaamigomusic #catalanfolkiscool

Un romanç que vaig descobrir al "Cançoner Tradicional del Baix Camp i el Montsant", un recull de peces - en català i castellà - que es cantaven per les comarques de Tarragona. La història està basada en el mite clàssic de "Philomela y Procne" i com a bona cançó tradicional, posa de manifest una problemàtica social (de l'època). Espero que gaudiu de la meva versió i de les vistes del Montsant. Tradicional peninsular estesa també a Amèrica i al nord del Marroc. Llengua cantada i subtítols en castellà. Arranjament: Anna Amigó Vilalta Gravació i muntatge: #pepmorato Agraïments: #cornudellademontsant, Lutier #llibert_harpmaking, #carrutxa.reus Juny 2021 Si t'agrada la meva música, segueix-me a les xarxes! #annaamigomusic https://www.facebook.com/annaamigomusic https://www.instagram.com/annaamigomusic https://www.annaamigo.com ----- Lletra: Silvana se paseaba por la plaza de la aldea con sus hijas a su lado, Blancaflor y Filomena. Por allí pasa Torquino que muy bien se casaría si le diera a Filomena, si le diera a Filomena. -Filomena no te doy! Filomena no te doy porque es joven y pequeña, ay que es joven y pequeña. Se casó con Blancaflor, se la lleva a su tierra y al cabo de 9 meses, Torquino marcha a la guerra; Torquino, como embustero, se marchó a casa su suegra que aquello que más desea, es tener a Filomena. -Filomena no te doy porque es joven y pequeña! -¡Si estará tan bien guardada como si hija nuestra fuera! Y al subir en el caballo la mano blanca le aprieta. -¡Tente, tente, mi cuñado, que el demonio ya te tempta! -Si me tempta o no me tempta, si me tempta o no me tempta ya lo verás, Filomena. Ya lo verás Filomena. Y andaron siete leguas sin camino ni carrera Y allá en medio de un barranco, primero la deshonró y después le quitó la lengua. Por allí pasa un pastor Y con las señas de su mano Ella papel le pidió Y con la sangre de su lengua Y con la sangre de su lengua 2 renglones n’escribiera, 2 renglones n’escribiera. La carta llega a su madre; cae desmayada en tierra; La carta llega a su hermana; y un malito le tuviera. -Criadas de mis criadas, ese niño a la cazuela, pa' cuando venga el traidor, que se lo coma en la cena. ¡Jesús, qué carne tan buena, Jesús, qué carne tan dulce! -Más dulces son mis abrazos de mi hermana Filomena, Que te has dejado allí, tirada en un barranco deshonradita y sin lengua. Y le dio tres puñaladas, la primera cae en tierra. -Ésta va por mí, Y ésta va por Filomena Y ésta por tu hijo, que te has comido en la cena.

En aquest vídeo podeu escoltar La Dama de Reus, una peça tradicional catalana que forma part del llarg recull de romanços del país. També coneguda com "Capitel·lo" o "La Dama de Tolosa", ens explica la venjança d'una jove amb el capità. Per l'ocasió, he tingut l'honor de poder gravar al nou Celler Rendé Masdéu que, igual que la protagonista de la cançó, s'aixeca amb força després de passar moments molt durs. (En record a la Riuada de 2019). Espero que gaudiu de la peça i del lloc :-) Recordeu posar HQ!!! Tradicional catalana. Arranjament: Anna Amigó Vilalta Gravació i muntatge: #pepmorato Agraïments: Celler #rendemasdeu , Lutier #llibert_harpmaking Gener 2021 Si t'agrada la meva música, segueix-me a les xarxes! #annaamigomusic https://www.facebook.com/annaamigomusic https://www.instagram.com/annaamigomusic https://www.annaamigo.com ----- Lletra: A la ciutat de Reus tota la gent n’ha fugit, menos una noble dama qu’en té pres el seu marit. Set anys ha que l'en té pres i set anys més que no l'ha vist. Se'n va ‘nar a cal comandant, que li en tregui el marit. -En vinc de part de la reina, que me’n tregui el marit. -Jo el marit de l’en trauria, si amb mi vols dormir una nit. La dama se’n va i ho explica, ho explica al seu marit. -Fes-ho, fes-ho, noble dama, fes-ho per l’amor de mi. L’anar ella a despullar-se, la dama llença un sospir. -No en sospiris noble dama, tindràs tret el teu marit. L’endemà a punta del dia, la dama salta del llit, treu el cap per la finestra i veu penjat el seu marit. -No en sospiris noble dama, que et podràs casar amb mi, que en tinc la dona malalta i ja la’n faré morir. -No faci això capità, no faci això per mi, qu’anit mataria an ella i demà em mataria a mi. Ella se vestí de maco i a servir al rei se n’ané. I un dia al passar la llista, capitano encontré. -Si per cert, la noble dama, tingueu compassió de mi! -La compassió que tinguéreu de matar al meu marit! Li clavà tres punyalades, a la darrera va morir. Déu te perdó, el capità, an a tu i al meu marit.

Molt contenta de poder compartir amb vosaltres aquesta peça, una de les més cantades del repertori tradicional català. Tot i que n'hi ha que diuen que la peça té els orígens en una cançó grega, n'hi ha d'altres que afirmen que la princesa Constança d'Aragó i de Castella era la Dama protagonista de la història. Seguint aquesta pista, molt a prop de l'Espluga, la Corona d'Aragó pren vida entre els murs i les pedres del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Així doncs, quin millor lloc per poder fer ressonar la cançó. La versió que us presento és una versió "extended" de la que vaig arranjar fa molt de temps pel grup #formigaandcigale. Si voleu sentir la versió a dues veus, podeu fer-ho aquí: https://youtu.be/cCOQz2C821I Si voleu saber qui era Constança d'Aragó, podeu consultar aquest enllaç de la #RevistaSÀPIENS: https://www.sapiens.cat/temes/dones/8-curiositats-sobre-constanca-d-arago_202365_102.html Tradicional catalana. (també coneguda com La Dama de Mallorca). Arranjament: Anna Amigó Vilalta Gravació i muntatge: #pepmorato​ Agraïments: #MonestirdePoblet, Lutier #llibert_harpmaking​ Febrer 2021 Si t'agrada la meva música, segueix-me a les xarxes! #annaamigomusic​ https://www.facebook.com/annaamigomusic​ https://www.instagram.com/annaamigomusic​ https://www.annaamigo.com​ ----- Lletra: A Aragó n'hi ha una dama que és bonica com un sol. Té la cabellera rossa, li arriba fins als talons. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Sa germana els hi trenava els cabells de dos en dos. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! Passador que li posava, una rosa amb nou colors. Son germà se la mirava amb un ull tot amorós. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! - No fóssim germans, Maria, ens casaríem els dos. Però com que som germans propis, jo et buscaré un casador. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! Ja la porta a la fira, a la fira de Lió. De tants anells com li compra, li cauen del mocador. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! Totes les dones la miren amb un ull tot envejós. Capellà que diu la missa n’ha perduda la lliçó. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! I qui és aquesta dama que desprèn tal resplendor? Filla n’és del rei de França, germana del d'Aragó. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor!