Un romanç dels més coneguts del nostre cançoner. Una peça plena de simbolismes amb dues dones de protagonistes: l’Amèlia i la seva mare (en algunes versions madrastra). Una princesa, una mare gelosa i ambiciosa, un marit traïdor i una mort planificada. La història perfecta per interpretar en un Castell; el Castell de Riudabella. Gaudiu de la música i de les vistes! Tradicional catalana. Subtítols en català i castellà. Arranjament: Anna Amigó Vilalta Gravació i muntatge: #pepmorato Agraïments: #castellderiudabella, Lutier #llibert_harpmaking Maig 2021 Si t'agrada la meva música, segueix-me a les xarxes! #annaamigomusic https://www.facebook.com/annaamigomusic https://www.instagram.com/annaamigomusic https://www.annaamigo.com ----- Lletra: Malalta està, malalta, la filla del bon rei; comtes la van a veure, comtes i noble gent. També n’hi va sa mare quan ja no hi ha remei. -Filla, la meva filla, de quin mal us queixeu? -Mare, la meva mare, bé prou que ho sabeu: metzines me n’heu dades que em nuen el cor meu. Ai, que el meu cor se’m nua com un pom de clavells! -Filla, la meva filla, d’això us confessareu; I quan sereu ja confessada el testament fareu. -Mare, la meva mare, ja en tinc fet testament; del testament que en feia goig d’ell vós no n’haureu. - Set castells tinc a França, tots set en poder meu; quatre els deixo a Don Carles, Don Carles germà meu. -Filla, la meva filla, i a mi, què em deixareu? -Mare, la meva mare, us deixo el marit meu. perquè el tingueu en cambra, com ja fa temps que feu, perquè dolces carícies a la cara li feu; -I us deixo les xinel·les, les xinel·les dels peus, perquè en baixar l’escala el coll un hi trenqueu. Ai, que el meu cor se’m nua com un pom de clavells!

Un romanç que vaig descobrir al "Cançoner Tradicional del Baix Camp i el Montsant", un recull de peces - en català i castellà - que es cantaven per les comarques de Tarragona. La història està basada en el mite clàssic de "Philomela y Procne" i com a bona cançó tradicional, posa de manifest una problemàtica social (de l'època). Espero que gaudiu de la meva versió i de les vistes del Montsant. Tradicional peninsular estesa també a Amèrica i al nord del Marroc. Llengua cantada i subtítols en castellà. Arranjament: Anna Amigó Vilalta Gravació i muntatge: #pepmorato Agraïments: #cornudellademontsant, Lutier #llibert_harpmaking, #carrutxa.reus Juny 2021 Si t'agrada la meva música, segueix-me a les xarxes! #annaamigomusic https://www.facebook.com/annaamigomusic https://www.instagram.com/annaamigomusic https://www.annaamigo.com ----- Lletra: Silvana se paseaba por la plaza de la aldea con sus hijas a su lado, Blancaflor y Filomena. Por allí pasa Torquino que muy bien se casaría si le diera a Filomena, si le diera a Filomena. -Filomena no te doy! Filomena no te doy porque es joven y pequeña, ay que es joven y pequeña. Se casó con Blancaflor, se la lleva a su tierra y al cabo de 9 meses, Torquino marcha a la guerra; Torquino, como embustero, se marchó a casa su suegra que aquello que más desea, es tener a Filomena. -Filomena no te doy porque es joven y pequeña! -¡Si estará tan bien guardada como si hija nuestra fuera! Y al subir en el caballo la mano blanca le aprieta. -¡Tente, tente, mi cuñado, que el demonio ya te tempta! -Si me tempta o no me tempta, si me tempta o no me tempta ya lo verás, Filomena. Ya lo verás Filomena. Y andaron siete leguas sin camino ni carrera Y allá en medio de un barranco, primero la deshonró y después le quitó la lengua. Por allí pasa un pastor Y con las señas de su mano Ella papel le pidió Y con la sangre de su lengua Y con la sangre de su lengua 2 renglones n’escribiera, 2 renglones n’escribiera. La carta llega a su madre; cae desmayada en tierra; La carta llega a su hermana; y un malito le tuviera. -Criadas de mis criadas, ese niño a la cazuela, pa' cuando venga el traidor, que se lo coma en la cena. ¡Jesús, qué carne tan buena, Jesús, qué carne tan dulce! -Más dulces son mis abrazos de mi hermana Filomena, Que te has dejado allí, tirada en un barranco deshonradita y sin lengua. Y le dio tres puñaladas, la primera cae en tierra. -Ésta va por mí, Y ésta va por Filomena Y ésta por tu hijo, que te has comido en la cena.

Tradicional catalana. També coneguda com "Dotze cavallers". Arranjament: Anna Amigó Vilalta Gravació i muntatge: Pep Morató Agraïments: Museu de la Vida Rural, Lutier Llibert Ribó Juliol 2020 Lletra: Dotze cavallers, dotze camarades, són anats a Tremp a robar una dama. Arriben a Tremp que el sol es posava, i quan ne són a Tremp sola l'han trobada. Sola en el balcó, sola ella estava. —Senyora Isabel, no heu sopat encara? —No i per cert, senyors, que no tinc pas gana. Mon pare no hi és, ni tampoc ma mare: que són a l'Aragó, que volen casar-me. (x2) Són a l'Aragó, que volen casar-me amb un mal vellot que a mi no m'agrada. —Senyora Isabel heu de ser robada —Robada en seré si el lladre m'agrada.—(x2) Ja l'agafen dos, un per cada banda; i amb un cavall blanc se l'han emportada; i amb capa de seda l'han abrigada i amb un mocador li han tapat la cara (x2) Quan són a cavall encontren son pare. —Qui és aquesta dama que va tant tapada? Digueu-me qui és! Qui és aquesta dama Que en té por del sol o de la rosada? —No té por del sol ni de la rosada sinó de l'airet que en talla la cara (x2) Un xic més enllà troben sa germana. —Qui és aquesta dama que va tan tapada? -Digueu-me qui és! Qui és aquesta dama, Que en té por del sol o de la rosada? —No té por del sol ni de la rosada sinó de l'airet que en talla la cara (x2) Parlat: i en ser més avall, troben a sa mare. —¿A on vas, Isabel, a on vas, desditxada? —Amb aquests fadrins que me n'han robada. (x2) —No diguis això que t'haguem robada, que tu n'ets vingut de molt bona gana. (x2) —Au baixa de cavall i anem's-en a casa; demà a missa iràs ben acompanyada! Amb el patge al costat, com a bona dama!

En aquest vídeo podeu escoltar La Dama de Reus, una peça tradicional catalana que forma part del llarg recull de romanços del país. També coneguda com "Capitel·lo" o "La Dama de Tolosa", ens explica la venjança d'una jove amb el capità. Per l'ocasió, he tingut l'honor de poder gravar al nou Celler Rendé Masdéu que, igual que la protagonista de la cançó, s'aixeca amb força després de passar moments molt durs. (En record a la Riuada de 2019). Espero que gaudiu de la peça i del lloc :-) Recordeu posar HQ!!! Tradicional catalana. Arranjament: Anna Amigó Vilalta Gravació i muntatge: #pepmorato Agraïments: Celler #rendemasdeu , Lutier #llibert_harpmaking Gener 2021 Si t'agrada la meva música, segueix-me a les xarxes! #annaamigomusic https://www.facebook.com/annaamigomusic https://www.instagram.com/annaamigomusic https://www.annaamigo.com ----- Lletra: A la ciutat de Reus tota la gent n’ha fugit, menos una noble dama qu’en té pres el seu marit. Set anys ha que l'en té pres i set anys més que no l'ha vist. Se'n va ‘nar a cal comandant, que li en tregui el marit. -En vinc de part de la reina, que me’n tregui el marit. -Jo el marit de l’en trauria, si amb mi vols dormir una nit. La dama se’n va i ho explica, ho explica al seu marit. -Fes-ho, fes-ho, noble dama, fes-ho per l’amor de mi. L’anar ella a despullar-se, la dama llença un sospir. -No en sospiris noble dama, tindràs tret el teu marit. L’endemà a punta del dia, la dama salta del llit, treu el cap per la finestra i veu penjat el seu marit. -No en sospiris noble dama, que et podràs casar amb mi, que en tinc la dona malalta i ja la’n faré morir. -No faci això capità, no faci això per mi, qu’anit mataria an ella i demà em mataria a mi. Ella se vestí de maco i a servir al rei se n’ané. I un dia al passar la llista, capitano encontré. -Si per cert, la noble dama, tingueu compassió de mi! -La compassió que tinguéreu de matar al meu marit! Li clavà tres punyalades, a la darrera va morir. Déu te perdó, el capità, an a tu i al meu marit.

Molt contenta de poder compartir amb vosaltres aquesta peça, una de les més cantades del repertori tradicional català. Tot i que n'hi ha que diuen que la peça té els orígens en una cançó grega, n'hi ha d'altres que afirmen que la princesa Constança d'Aragó i de Castella era la Dama protagonista de la història. Seguint aquesta pista, molt a prop de l'Espluga, la Corona d'Aragó pren vida entre els murs i les pedres del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Així doncs, quin millor lloc per poder fer ressonar la cançó. La versió que us presento és una versió "extended" de la que vaig arranjar fa molt de temps pel grup #formigaandcigale. Si voleu sentir la versió a dues veus, podeu fer-ho aquí: https://youtu.be/cCOQz2C821I Si voleu saber qui era Constança d'Aragó, podeu consultar aquest enllaç de la #RevistaSÀPIENS: https://www.sapiens.cat/temes/dones/8-curiositats-sobre-constanca-d-arago_202365_102.html Tradicional catalana. (també coneguda com La Dama de Mallorca). Arranjament: Anna Amigó Vilalta Gravació i muntatge: #pepmorato​ Agraïments: #MonestirdePoblet, Lutier #llibert_harpmaking​ Febrer 2021 Si t'agrada la meva música, segueix-me a les xarxes! #annaamigomusic​ https://www.facebook.com/annaamigomusic​ https://www.instagram.com/annaamigomusic​ https://www.annaamigo.com​ ----- Lletra: A Aragó n'hi ha una dama que és bonica com un sol. Té la cabellera rossa, li arriba fins als talons. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Sa germana els hi trenava els cabells de dos en dos. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! Passador que li posava, una rosa amb nou colors. Son germà se la mirava amb un ull tot amorós. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! - No fóssim germans, Maria, ens casaríem els dos. Però com que som germans propis, jo et buscaré un casador. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! Ja la porta a la fira, a la fira de Lió. De tants anells com li compra, li cauen del mocador. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! Totes les dones la miren amb un ull tot envejós. Capellà que diu la missa n’ha perduda la lliçó. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor! I qui és aquesta dama que desprèn tal resplendor? Filla n’és del rei de França, germana del d'Aragó. Ai amorosa, Anna Maria, robadora de l'amor!